De mica en mica...

De mica en mica...
Xerrades-Tallers-Espais familiars-Orientació per educadors ,educadores i persones vinculades amb l'àmbit de la infància i l'adolescència.

domingo, 23 de enero de 2011

Temps de jugar, temps de llegir....temps de posar paraules

Posar paraules :“con la ayuda de las palabras ,el hombre piensa y en el encuentro de las palabras con el cuerpo, algo se va delieneando”(1).La paraula dona l’oportunitat de trobar un altre a quin es pot dirigir la queixa, ajuda a sotenir l’ànim, a negociar moments de renuncia, a construir relacions interpersonals basades en el respecte i l’escolta.


(1)Intervenciones y Textos 2-Jacques Lacan

Pel que fa a la meva la meva funció al programa Jugar i Llegir amb nens i nenes de cicle superior, he reflexionat respecte a les següents qüestions que escric per no perdre'm i per orientar-me , almenys ho vaig a intentar:

La funció educativa s’hauria d’orientar per posibilitar a l’infant la descoberta d’altres maneres de fer, altres posicionaments que li permetran més equilibri amb el mateix, pert tant més plaer, es tracta d’una transmissió inconcient que ha de rebre de l’altres( educador@), com conseqüencia de l’acció d’educar.
Aquestes formes tenen a veure  amb la relació amb l’altre qui respectant-lo, escoltant-lo, amb el fet de permetre-li ser ser un subjecte, simplement tractant-lo com a tal.
Preguntan-me a mi mateixa per la meva funció com suport i acompanyament  a  les  monitores he considerat alguns elements fonamentals , al meu entendre, que s’haurien de tenir en compte:
  • ·        La diferència i la particularitat
  • ·        La prescència i la disponibilitat ( l’escolta activa)
  • ·        L’acompanyament i l’acolliment
  • ·        Posar en paraules

La diferència cal reconèixer-la.Tenim les normes de funcionament com una referencia, marcant un límit i al mateix temps obrint un espai a la particularitat de cadescú per fer propis aquestes normes.
Els nanos necessiten posicionaments coherents que puguin utilizar com a referència per a la seva vida.El que està permès o no pot variar en funció de les famílies, dels recursos, el que és necessari es que les regles que existeixin puguin permetre als subjectes situar-se davant d’aquestes.
De vegades la mateixa dinàmica de la vida qüotidiana o les programacions, l’intenció d’abordar els objectius del projecte poden portar-ns a perdre de vista els infants i les seves famílies.He observat que quan es respectan les característiques expressives de cada infant i la seva espontaneïtat, això mateix ajuda a simbolitzar .
Estar present, disponibles, interessat per estar i no preocupat tant per fer.El que valora el subjecte és el plaer que se li transmet. L’educadora estarà ocupant el seu lloc en la mesura que estigui interessada per allò que l’altre diu i a la vegada disposada a “obrir-se” a la novetat, que de fet es posa  de manifest a cada moment.
Per poder oferir un lloc simbòlic, acollir-lo, cal seguir les seves pistes , seus interessos (i la seva curiositat).Crec que els infants no tenen la necesitat que tots els seus desitjos siguin complides, però  els  tranquilitza que els seus desitjos siguin reconeguts, tinguts en compte.
Cal respectar el ritme, sense interferir massa, no respondre inmediatament a les demandes sino sostener-les,obrir un camí  on el subjecte pot trovar les seves respostes inclós potser, fer-se les peguntes d’una altra manera.

Per concloure, crec que el millor es preguntar-se:
....Jugant i llegint :     
·     Que posem en joc?
·     Com llegim el que observem?




No hay comentarios:

Publicar un comentario