Xerrades Pares i Mares d'adolescents

                 Mora d'Ebre

                                          L'Aleixar-Baix Camp

 IES Martí l'Humà Montblanc

Una vegada, un noi va definir l'adolescència d'aquesta manera :És una malatia que pateixen els pares quan els fills tenen entre 12 i 18 anys (...) I no les falta raó perquè més que d'adolescents difícils caldria parlar de pares desorientats. (...) no obstant, l'adolescència no és de cap manera una malaltia. Més aviat s'assembla a un embarás.Podriem dir que l'adolescent porta dins seu un essér que ha de néixer a la vida adulta
Qui está per néixer per segona vegada és ell mateix(...) .Per aixó hi ha desconcert, inseguretat, incertesa.

I què poden fer els pares?.Poc i molt alhora.Han de saber ser alla sense que és noti ,assitir al part, ajudar a néixer, fer de llevadores.(...) Són ells els que han de donar a llum(ningú ho pot fer per ells); aixó n'obstant necessiten l'ajut de la comare.No pas perquè els substitueixi, cosa, d'altra banda, impossible, sinó perquè se sentin emparats.

de No ho diguis als meus pares.Pilar Guembé, Carlos Goñi 2004.Columna Ediciones