Temps de germans diferents

L'empatia és la capacitat d'entendre la postura dels altres, la capacitat  d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les pròpies.Es diferencia de la simpatia o compassió perquè el subjecte  pateix l'emoció dels altres, no sols la identifica i hi reacciona.


Em reuneixo un cop al mes amb un grup de  famílies, pares i mares que s'obren, exposen els seus sentiments i preocupacions subratllant durant aquesta sessió el tema dels germans i en virtut de l'empatia que  em desperta  aquesta tempesta emocional  neix en mi un impuls que ha de ser traduït a les paraules.Cinc minutets   aquest vídeo realitzat per Frédéric Philibert -pare d'un nen amb autisme-  ens explica meravellosament  les impressions d'una nena sobre el seu germanet autista. La nena intenta explicar-nos amb el seu llenguatge senzill per què el seu germanet és diferent als altres nens i ens comenta com ho viu.


La empatía es la capacidad de entender la postura de los otros, la capacidad de identificar las emociones ajenas y compararlas con las propias.Se diferencia de la simpatía o la compasión porque el sujeto  se identifica y reacciona frente al sufrimiento de los otros pero además  padece  la emoción de los otros.


Me reúno una vez al mes con un grupo de familias, padres y madres que se abren compartiendo sus sentimientos y exponen sus preocupaciones.Durante la última sesión, el emergente que los moviliza es el tema de los hermanos.Toda esta marea emocional despierta en mí un sentimiento de empatía y se me impone la necesidad de buscar palabras.Me decido por la palabras de una nena  que a través de un vídeo hecho por su padre, Frédéric Philibert, intenta explicar con su lenguaje porqué su hermano es diferente y como lo vive.


                            RECORDA: NO HI HA DOS CASOS D'AUTISME IGUALS
                            RECUERDA: NO HAY DOS CASOS DE AUTISMO IGUALES.

Em faig "eco" o ressò d'una preocupació i angoixa que van compartir durant l'última sessió, per la qual cosa busco un article que fa un temps vaig compartir amb un altre grup de pares, ara afegeixo un fragment i l'enllaç corresponent...Qui millor que una persona que va créixer amb l'experiència de conviure amb un germà marcat per la diferència per explicar-ho?


Haciéndome eco de la preocupación y angustia que comparten estos padres, busco y recupero este artículo que describe y relata la experiencia de una hermana ¿Quién mejor que ella y sus vivencias para dar testimoni?.Copio un fragmento y abajo se encuentran los enlaces que remiten a la nota.

De vegades penso  el moment en què vaig deixar d’esperar que el meu germà es convertís en un altre, i vaig començar a acceptar-lo tal com era. Vaig deixar de creure en un cop de màgia. I  començar a interactuar amb ell, a comunicar-m’hi amb més encert. No era fàcil en moments de crisi, però en molts altres ell era alegre i a la seva manera es comunicava. Era un nen. Amb els altres germans i amb molta tenacitat vam aconseguir alguna complicitat, un fil de comunicació, i molta connexió emocional. Hi ha tants records, tanta energia esmerçáda, tanta cooperació apresa... Ballar en rotllana i aconseguir que cantés un fragment amb nosaltres ("aubaiacibada",-li encantava el disc de cançons tradicionals del Serrat i tots els de la Nova Cançó-, perquè llavors jugàvem a interpretar el ball de la cibada), i que ens demanés quina canço volia escoltar fent ell la tonada, o com va aprendre algunes paraules per comunicar necessitats. En el fons casa nostra era una escola de pedagogia molt activa!

La vivència íntima enfront la impossibilitat del germà per portar una vida com la nostra i l’acceptació de les seves limitacions com una característica pròpia que cal viure en positiu és complexa.  La recerca de capacitats, habilitats i reptes a superar, una oportunitat i un aprenentage. Tot plegat, una escola de vida.

Enllaços/links:

Acceptar que els miracles no arriben  

El que no diu l'article