Considero oportú fer una referència a la perspectiva des de la qual escolto i acompanyo a aquestes mares en aquest espai de trobada i intercanvi.
Al començament, quan un bebè neix, moltes coses poden succeir; i d'aquestes moltes coses que succeiran podrà o no esdevenir un Subjecte.
El Subjecte no està donat, sinó que és alguna cosa a construir-se . Aquesta constitució està subjecta a la trobada amb un Altre. Un Altre matern, un Altre de la Llei, un Altre de la cultura.Un fill ve a ocupar "un lloc" que ho estava esperant, que ho antecedia,un lloc idealitzat un lloc que la seva mamà va ser creant fins i tot ja des dels jocs simbòlics de la infància, un lloc que tindrà a veure amb la història singular de cadascun dels seus pares.
Les marques que aquestes trobades i desencontres inscriguin, més el singular que aquest nen porti, possibilitaran que allí advingui o no un Subjecte. Cadascuna d'aquestes marques s'imprimirà en aquest cos i en les vivències infantils ja que sobre elles s'edificaran les següents petjades que comandaran la vida d'aquest Subjecte en particular.
Aquest nen o nene que arriba podrà ser "el nen de la mama i el papa", "l'alegria de la casa", "el rei de la casa", "una molèstia", "una malaltia"...
Quan un nen neix amb certa discapacitat moltes vegades confronta als seus pares amb aquest " sabor " del que no va poder ser. Aquest que va néixer no és el que se semblaria al papa o a la mama. Moltes vegades aquest nen és posat en el lloc de l'intrús que els va robar al seu bebè. Intrús que no possibilita la projecció de la vida sinó que confronta amb la mort. La mort en el Real, la mort de l'Ideal.(quiebre del narcisimo).... I a cadascun li portarà el seu temps acomodar-se a aquesta nova realitat.
Les "culpes", els "retrets", la "desesperació", les "fantasies de mort" es troben a l'ordre del dia.
Al meu parer,és molt important tenir aquestes qüestions en compte quan acompanyem a aquestes famílies.
Al començament, quan un bebè neix, moltes coses poden succeir; i d'aquestes moltes coses que succeiran podrà o no esdevenir un Subjecte.
El Subjecte no està donat, sinó que és alguna cosa a construir-se . Aquesta constitució està subjecta a la trobada amb un Altre. Un Altre matern, un Altre de la Llei, un Altre de la cultura.Un fill ve a ocupar "un lloc" que ho estava esperant, que ho antecedia,un lloc idealitzat un lloc que la seva mamà va ser creant fins i tot ja des dels jocs simbòlics de la infància, un lloc que tindrà a veure amb la història singular de cadascun dels seus pares.
Les marques que aquestes trobades i desencontres inscriguin, més el singular que aquest nen porti, possibilitaran que allí advingui o no un Subjecte. Cadascuna d'aquestes marques s'imprimirà en aquest cos i en les vivències infantils ja que sobre elles s'edificaran les següents petjades que comandaran la vida d'aquest Subjecte en particular.
Aquest nen o nene que arriba podrà ser "el nen de la mama i el papa", "l'alegria de la casa", "el rei de la casa", "una molèstia", "una malaltia"...
Quan un nen neix amb certa discapacitat moltes vegades confronta als seus pares amb aquest " sabor " del que no va poder ser. Aquest que va néixer no és el que se semblaria al papa o a la mama. Moltes vegades aquest nen és posat en el lloc de l'intrús que els va robar al seu bebè. Intrús que no possibilita la projecció de la vida sinó que confronta amb la mort. La mort en el Real, la mort de l'Ideal.(quiebre del narcisimo).... I a cadascun li portarà el seu temps acomodar-se a aquesta nova realitat.
Les "culpes", els "retrets", la "desesperació", les "fantasies de mort" es troben a l'ordre del dia.
Al meu parer,és molt important tenir aquestes qüestions en compte quan acompanyem a aquestes famílies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario