Temps de deures i avorriment...

S'acosta el final de curs i es fa oportú reflexionar respecte a  l'avorriment i els deures.
Són dos temes que poden o no anar vinculats, però tant un com l'altre preocupen sobretot als pares.
Cada qui podrà treure les seves conclusions i segurament es despertaran sentiments ambivalents si veiem aquest vídeo.

Aburrimiento del latín: ab- prefijo «sin», horrere «horror» 




Potser podrien ser repensades algunes qüestions :

• De vegades pensem que els hàbits ja s’han de tenir, quan en realitat cal crear-los, és esforç i constància. Els deures són un hàbit.
• Per exemple,és important que el lloc d’estudi del nen/a sigui sempre el mateix ja que això implica que l’infant ja es va preparant mentalment per aquesta tasca. La taula ha d’estar ordenada, amb llum, sense distraccions.
• S’ha de donar l’espai als nens de fer el trànsit de desconnectar de l’escola i tornar a connectar amb els deures. És important pactar amb ell/a el temps que s’hi dedicarà, el moment... de cara a que aprengui a organizar-se i sigui més autònom.
• Un error freqüent que cometem els pares és assumir com a propi les responsabilitats dels nens. Fer deures –i fer-los bé- és la seva responsabilitat, ells n’hauran de respondre davant la professora. D’aquesta manera transmetem al nen/a la nostra confiança envers ell/a. Això no vol dir que ho faci tot sol, l’acompanyament hi ha de ser sempre que ho demani.
• Quan hi ha nens que de manera sistemàtica no volen fer els deures, cal plantejar-se la pregunta: què està passant? Què ens vol dir?  Què està vivint? Normalment els hi agrada aprendre, quan això no passa... quina dificultat hi ha?
• Els pares no han de ser els professors de reforç. No és el seu paper seure tota l’estona al seu costat sinó acompanyar des de la distància

Em resulta significativa aquesta perspectiva que comenta l  l'Alfie Kohn , autor del llibre"Contra los deberes escolares" durant una entrevista.

" Los deberes son muy desagradables tanto para los niños como para las familias, entonces parecen ser puro esfuerzo y cero gratificación.  Creo que el efecto más perturbador es que la falta de interés de los niños por las tareas los lleve a adoptar una actitud negativa hacia el colegio y el aprendizaje en general.Diría que las tareas son el principal extinguidor de la  curiosidad infantil.Queremos niños completos que se desarrollen social, física y artísticamente y que tengan también tiempo para ser niños

Entonces ¿por qué los profesores siguen dando tantas tareas?

 La explicación que doy es que mucha gente, a veces incluso los profesores, no entienden realmente cómo funciona el aprendizaje y no se dan cuenta de que obligar a los estudiantes a hacer ejercicios de matemáticas o de vocabulario no los lleva a pensar más en profundidad o a entender. Lo único que hace es generar comportamientos automáticos.

-¿Y cómo funciona el aprendizaje?

 Tiene que ver con organizar lecciones alrededor de problemas, preguntas y proyectos, más que en torno a hechos que se pueden olvidar, habilidades aisladas y disciplinas académicas separadas. Implica tener estudiantes en una comunidad democrática de aprendizaje que tengan la responsabilidad de diseñar proyectos para responder preguntas con sentido sobre el mundo. En ese proceso llegan a adquirir la capacidad de entender distinciones y conexiones. Adquieren un conocimiento que tiene sentido y que no consiste simplemente en la repetición de habilidades o en grabar en su cerebro fechas y definiciones. En ese momento es cuando uno entiende como los niños aprenden y llegan a disfrutarlo.
El problema dice Kohn es que además de los profesores, muchos padres tampoco se convencen de eso. Y surge entonces un círculo vicioso, porque los docentes se sienten obligados a mandar a los niños de vuelta a la casa con deberes para que los padres no reclamen."